Des de fa un any, amb molta il·lusió, col·laborem, una vegada al mes, en el programa Vida Verda d’RNE 4, dirigit per Pilar Sampietro Us animem a seguir la nostra secció Casa Saludable! Aquest mes de març 2020, hem iniciat el debat sobre les ciutats.
Les Nacions Unides preveuen que en el 2050, un 70% de la població viurà en ciutats per això és necessari que aquestes siguin “biòtops” saludables que afavoreixin la salut dels seus habitants.
Un biòtop és un espai geogràfic, sense vida, on una comunitat d’éssers vius es desenvolupa. El conjunt de biòtop i éssers vius genera un ecosistema. El biòtop ciutat equivaldria a tota la infraestructura urbana, carrers, xarxes de clavegueram, subministraments, edificis, etc. El conjunt de la infraestructura i els humans que l’habiten, crearia l‘ecosistema ciutat.
En una ciutat domina l’asfalt que impedeix que l’aigua es filtri en el terreny. Una ciutat és pobra en flora, fauna i humus. Aquests són alguns dels valors que la biologia analitza per a classificar un biòtop. Des de la perspectiva de la Baubiologie (Biologia de la construcció), la ciutat del segle XXI, segons la classificació d’un biòtop és un desert (valor 0). El valor d’una ciutat saludable i ecològica ideal es trobaria entre el valor d’una horta (13) i el d’un bosc de ribera (30).
Segons la Baubiologie (Biologia de la construcció), les ciutats haurien de respondre a un mètode de construcció descentralitzat i flexible en urbanitzacions enjardinades amb absència de seqüeles socials negatives. Un entorn de barris ecològics envoltats d’horts, jardins i parcs on els humans poguessin viure en harmonia amb la naturalesa. Connectats amb el centre però envoltats de naturalesa.
D’aquest tema vam parlar amb Pilar Sampietro just abans que el Coronavirus Covid-19 ens confinés a les nostres cases i es fes evident la necessitat de verdejar les nostres ciutats per a dissenyar ciutats boniques, menys densificades i més saludables. Una ciutat menys densificada no reduiria el risc de contagi entre els seus habitants?
Són molts els estudis que evidencien que el contacte amb la naturalesa augmenta el benestar. Defensem el nostre dret a un espai vital sa. Possiblement aquest procés que estem vivint ens faci prendre consciència del canvi que necessiten les nostres ciutats.