En el moment d’abandonar Espai René, l’espai d’activitats annex a la botiga que vam reformar amb paràmetres de bioconstrucció en el 2009, volíem ser igual de respectuosos que quan arribem. No volíem generar residus! Una mudança es un bon moment per desprendre’s d’objectes però és molt fàcil que aquests acabin en les escombraries. La decisió més senzulla i ràpida és tirar. Gestionar requereix esforç i moltes vegades no hi ha temps. En situacions com les que ens ha tocat viure, aquesta primavera del 2020 amb el Coronavirus, encara més. Moltes de les empreses que realitzen el servei de recollida gratuïta de mobles no estaven operatives.
Volem compartir amb vosaltres algunes de les estratègies que hem seguit per a evitar que molts mobles i objectes acabessin en el contenidor.
Una part de l’equipament el reutilitzarem en el nou Espai René, de Solsona del qual ja us parlarem en un altre post. Seguirem allargant la vida útil de molts dels objecte que ens han acompanyat al llarg del temps però…Tot no ens el podíem portar! El principal motiu pel qual no podíem traslladar tot el mobiliari és que ens havíem proposat fabricar, nosaltres mateixos, els mobles de la nova casa i experimentar i reflexionar en el procés d’una casa saludable. A més no som partidaris d’acumular objectes. Encara més si no s’utilitzen.
Vam començar la mudança amb temps, estratègia fonamental. Traslladant escalonadament, amb la nostra furgoneta, i aprofitant viatges de treball. A més reutilitzem els embalatges dels proveïdors. És a dir reciclant les caixes de cartó dels productes que rebem a la botiga per als paquets a traslladar.
La segona estratègia va ser reduir els desplaçaments. Opcions que permetien que el trasllat de moble i altres estris discorreguessin en pocs metres.
Amb el propietari vam arribar a un acord per a reaprofitar part de l’equipament i així aconseguir el desplaçament nul. Especialment aquell equipament que revaloritza l’espai. Com l’estufa de biomassa, un element pesant i indispensable per a un habitatge sense climatització. Finalment també sumem el mobiliari de cuina ja integrat a l’espai.
Casualitat va ser que una setmana abans Aimee, una veïna, decidís obrir un grup de WhatsApp per a fomentar la comunitat de l’edifici! Vam publicar una foto amb totes les plantes que al llarg d’aquest temps havien intentat verdejar la façana de la ciutat. Crec que molts veïns van considerar l’oportunitat com un gran regal i l’ascensor va treballar unes hores per a reubicar moltes de les nostres plantes i altres estris que anàvem afegint.
Aprofitem les xarxes socials per a divulgar que buscàvem “Plant Keepers” I aquí fem un parèntesi per a explicar que aquest nom l’hem copiat del concepte “Bee Keeper” que vam descobrir en la lectura del “El canto de las abejas” i que tant ens ha agradat. Bucàvem persones que volguessin acollir la resta de plantes. Teníem més de 40 unitats. Era impossible portar-nos-les totes! A més en el nou Espai René Solsona tenim tanta terra, jardí i bosc que ens semblava innecessari. En les xarxes vam esmenar moltes de les iniciatives de la ciutat que treballen a verdejar Barcelona. Vam contactar amb Mata Alta Estudio que transforma les cobertes en jardins, , amb Yök Casa + Cultura, Born Gardening, Daniela Ruiz, Huertos in the sky, la Fundación Comtal l que està gestionant un solar veí per a transformar-lo en jardí. Entre tots ells vam distribuir totes les plantes. Increïble! Un trosset de René en tantes cases! Totes les plantes s’han pogut reciclar a excepció d’un nespre que no ens passa per la porta i no crec que pogués suportar un altre trasplantament…
També vam contactar amb la Fundació Rezero perquè ens donessin alternatives per a trobar alguna fórmula per a allargar la vida útil de molts objectes, com els mobles. Vam contactar amb diverses entitats que a causa del Coronavirus estaven fora de servei i amb altres empreses que buiden pisos de manera gratuïta com a Columpio BCN, una de les botigues que venen mobles de segona mà i que nosaltres sempre hem recomanat. Sempre diem que és el nostre Ikea!
Els últims dies, donada la dificultat per gestionar els mobles vam organitzar un petit «rastro» on convidàvem a totes les persones que ens contactaven per xarxes i amics. Fins i tot vam convidar a clients de la botiga, que molt pacients, esperaven el seu torn de compra en aquest periòde de desconfinament. Amb aquesta fórmula i moltes fotos compartides per WhatsApp vam aconseguir que no es tirés ni un sol objecte. Quan parlem d’objectes teníem una gran diversitat: llibres, cadires, quadres, obridors, cestitos, etc.
La veritat és que ha estat un bonic comiat, a més de crear vincles i conèixer a noves iniciatives, estem molt agraïts pels somriures de tantes persones que entraven a la botiga i sortien amb algun regal. Que fàcil repartir alegria! Per a nosaltres ha estat una petita festa de comiat a un espai que tanta alegria ens ha permès compartir.
Si podem dir que la mudança ha estat Eco és perquè no hem hagut de baixar cap moble al contenidor. És a dir hem aconseguit minimitzar el residu 0. (No m’atreviria a dir que no hem tirat res). Teníem una última estratègia per si haguéssim hagut de baixar algun objecte al contenidor. Existeixen grups de Facebook com Free Stuff Barcelona (desconeixem en altres municipis) als quals vam fer una sol·licitud per a comunicar que possiblement anàvem a deixar uns certs mobles en un punt i dia concret perquè la gent pogués anar a buscar.
Esperem que aquestes línies puguin servir de motivació per a altres persones i evitar que les mudances es converteixin en una etapa pesada i que siguin punt de reunió, intercanvi i socialització.
