rené solucions per a una llar saludable i eficient.

No hi ha productes a la cistella.

Arquitectura resilient

Aquest més de Maig de 2023, al programa Vida Verde de Rne 4, la Pilar Sampietro, ens va proposar de donar resposta a la pregunta: Com preparar la casa per aquest futur d’emergència climàtica? Així va ser com li vam suggerir de tractar el concepte de l’arquitectura resilient. Una qüestió encara pot tractada, publicada i amb poc contingut al núvol específic. De tota la investigació feta vam arribar a les reflexions que us compartim:

De la tercera a la quarta pell?

No podem avançar cap a una arquitectura resilient si no integrem l’altre. Expandir el nostre hàbitat més enllà de les 4 parets que delimiten casa nostra. Abandonar la individualitat i fomentar la col·laboració. Començar a teixir relacions de confiança amb els nostres veïns més propers, xarxes de relacions, de suport, d’ajuda, d’intercanvi de coneixement, de temps, d’espais i de recursos. Per aquesta raó, parlar de resiliència en la arquitectura implica anar més enllà de la tercera pell que ens envolta per integrar una quarta pell, la comunitat o barri.

Equilibri territorial?

Necessitem estratègies de planejament que fomentin un teixit geogràfic equilibrat. Fa falta una redistribució per enfortir els petits municipis. No pot ser que tot es concentri a la gran ciutat. El desequilibri territorial dificulta la capacitat de resiliència. Petits municipis cohesionats que puguin autoproveir-se tindran sempre més capacitat d’adaptació.

Comunitats resilients?
En un territori més equilibrat, ja podem començar a parlar de comunitats més resilients. Actualment hi ha un moviment per fomentar comunitats energètiques, que puguin ser energèticament autosuficients. Cal generar comunitats que tinguin accés als recursos bàsics!  Com son l’aigua i els aliments. Comunitats hídriques i comunitats alimentaries o comunitats “càntic” i comunitats “rebost” També hauria d’haver cabuda pels recursos que surten: els residus! Comunitats residu 0, comunitats recicladores, etc. Quan parlem de comunitat pot ser des de una petita comunitat de veïns tipus cohousing fins a un petit municipi. Tots han de poder autogestionar els recursos que entren i surten.
Recuperació d' oficis tradicionales?
Si un recurs imprescindible per a protegir-nos és l’accés a l’habitatge, també cal fomentar els oficis tradicionals perquè un determinat col·lectiu tingui la capacitat de construir un habitatge en cas de necessitat.
Materials de baix impacte?

Donar valor als materials que provinguin del territori. Materials sostenibles, locals i de km 0 amb energia incorporada baixa de baix impacte ambiental que redueix el consum de CO2, recursos i aigua. Aquest tema ho estan aplicant molt bé des de lIBAVI amb la seva política de generar habitatges social de qualitat i sostenible amb materials i tècniques de construcció tradicionals.

Edificis com a refugis climàtics?
Tots els habitatges haurien de ser refugis climàtics no sols uns de seleccionats! Els soterranis s’haurien de dotar de sistemes de bombeig d’aigua per a poder acollir un nou ús per a un aparcament sense la necessitat de tants cotxes. Podrien ser els aparcaments els futurs refugis climàtics? Llocs frescos que es poden condicionar per a crear zones de refugi climàtic i/o rebost comunitari? Fa falta dissenys i reformes que donin resposta a les noves demandes. Una aproximació es la que està plantejant l’equip SATT arquitectura. Us recomanem la lectura del seu article. Arquitectura resiliente para ciudadanos conscientes y proactives 
Algunes idees?
Nosaltres ens imaginem una ciutat amb jardins i boscos comestibles, sense cotxes i amb ramats. Una ciutat que facilita l’accés als aliments que es conreen per tota l’envolvent dels edificis. Cobertes enjardinades que no s’espatllen amb la calamarsa. Alhora són productives i afavoreixen un clima agradable. Façanes verdes amb protecció solar en les orientacions desfavorables. Pells molt aïllades. Una gestió de l’aigua Slow. Edificis amb captació d’aigües pluvials, reciclatge d’aigües grises, depuració biològica. Continuem pensant que ens fa falta una tecnologia que permeti no defecar en a l’aigua depurada i sigui una alternativa al wc sec . Comunitats recicladores. El resídu com a fertilitzant. Cal pensar en llocs d’emmagatzematge en qualsevol habitatge per a la conservació d’aliments. Les cases generalment no tenen un gran rebost i pot ser necessari ampliar l’espai dedicat a la conservació d’aliments per quan tenim excedents. I per ultim molta flexibilitat!
 
Més informació?

Si en cara teniu ganes de més, pot ser us interessa el llibre Towards a resilient architecture d’un equip d’arquitectes londinenc, que fa una crida a l’acció per planificar ciutats més resilients, veïnats diversos i edificis responsable. L’única publicació trobada en la nostra recerca. D’articles si que hi ha com aquest de Tomorrow City;Arquitectura resiliente al clima: así protegeremos las ciudades. I també veiem amb la secció Live and adapt del govern d’Austràlia que els mandataris es van posant les piles amb el tema!

arquitectura-resiliente-rene

Abrir Whatsapp
Whatsapp
¡Hola! ¿Podemos ayudarte?