Tot apunta al fet que la fusta constructiva juga un paper essencial en la descarbonització de l’edificació. D’aquest tema parlem en l’últim programa de “Vida Verda” amb Pilar Sampietro. Per a descarbonitzar l’edificació, cal dir adeu al formigó. Ara mateix, sense la fusta, serà difícil que en el 2050 el nou parc d’edificis no emeti CO₂, el gran repte de la nostra societat.
La fusta és un gran magatzem de CO₂. El c02 ho absorbeix l’arbre per a créixer. La fusta permet encapsular el carboni durant molt de temps i després es pot reciclar. Si es fa una bona gestió dels boscos i s’utilitza fusta local, reduïm molt el consum d’energia en el transport de materials. Un bon manteniment dels boscos ajudarà a reduir els incendis, fomentar la biodiversitat i cuidar l’aigua verda, la que filtren les fulles i dona vida al bosc. Si a més dissenyem bons detalls constructius en finalitzar la seva vida útil podrà reutilitzar-se. Aquí radica la clau per descarbonitzar l’edificació. No sols centrar-nos en el material sinó en tot el cicle de vida de l’edifici: Disseny bioclimàtic, construcció amb materials naturals i locals i detalls constructius que permetin la recuperació de tots els materials per a arribar al residu 0 fomentant, la recuperació, la reutilització i el reciclatge.
Com sempre repetim Cases com arbres i Ciutats com boscos. El disseny i la salut apunta que hem d’anar per aquí. Cada vegada es publiquen més estudis que demostren el que la Baubiologie defensa des de fa molts anys. La fusta massissa redueix el ritme cardíac i els nivells d’estrès:
“Per exemple, un estudi de 2012 en la Universitat de British Columbia i FPInnovations va demostrar que la presència de superfícies visuals de fusta en una habitació va reduir l’activació del sistema nerviós simpàtic. L’SNS és responsable de les respostes d’estrès fisiològic en els humans.”
“Un nombre cada vegada major de centres de salut utilitzen la llum natural, les vistes de la naturalesa i la fusta exposada per a crear una estètica càlida i natural que dona suport als seus objectius de curació. Aquestes mateixes tècniques també s’estan utilitzant en escoles i oficines per a millorar el rendiment, la productivitat i el benestar dels ocupants.”
Agrair a companys com Manu Gayete de Biofusteria, Toni Escudé de 011H i Carlos Alonso (@abejaszules) per a compartir inquietuds per a poder escriure aquest resum previ a l’entrevista amb Pilar Sampietro en “Vida Verda” sobre la descarbonització.
Per ser pessimista….?
- L’egocentrisme: El sector de la fusta està vivint un autèntic “boom” de tal forma que ja son molts inversionistes els que apuntant cap a aquest sector. No fa por? A nosaltres molta! Perquè els humans som uns depredadors. La batalla per qui fa l’edifici més alt de fusta fa anys que ja ha començat. “Empreses arquitectòniques busquen demostrar que la fusta es pot utilitzar com a alternativa sostenible al formigó i l’acer a l’hora de construir edificis de gran alçada. La torre Mjøstårnet, de 85,4 metres d’altura, construïda el 2019 a la ciutat noruega de Brumunddal, és, a hores d’ara, l’edifici de fusta més alt del món. Ho serà fins que aquest 2022 quedi acabada la torre Ascent de Milwakee, als Estats Units, amb 85,5 metres d’alt” Noticia de TV3 del 26/04/2022 A Barcelona, el guanyador fins ara és l’edifici de La Borda amb 6 plantes però hi ha un projecte d’un edifici de protecció oficial de 9 plantes. No creieu que la reflexió hauria d’anar enfocada en com fer habitatge col·lectiu social, inclusiu i a bon preu en lloc de qui fa l’edifici més alt?
- Els entrebancs de l’administració: Tenim una mentalitat molt pobre. Talar un arbre és més aviat un sacrilegi. Per talar un arbre encara calen moltes signatures Ens falta aprendre dels nostres veïns que ens porten la davantera gestionant boscos. Talar un arbre als països nòrdics no es veu com quelcom negatiu. Més aviat com una necessitat ambiental de manteniment d’un bosc.
- Manca d’industria. No hi ha serradores de fusta preparades per l’envergadura de la construcció.
Per ser optimista...?
- Tenim fusta! A Catalunya només s’aprofita un 30% de la massa nova forestal que es genera en un any. Encara hi ha un gran potencial!
- Tenim fusta però… es apte per l’edificació? Sempre havíem pensat que la fusta del nostre país era dolenta. Enginyers ja estan prenent dades per conèixer les propietats estructurals de la nostra fusta. Cal mesurar per conèixer els valors i poder fer els càlculs estructurals que ens permetran utilitzar la nostre fusta.
- Empreses exemplars. Es tracta de potenciar la biodiversitat al bosc evitant les plantacions uniformes. Fustes Sebastia és un exemple de gestió forestal sostenible a casa nostra per obtenir fusta constructiva, la que és destina a l’edificació. Produeixen fusta local amb els segells mediambientals corresponents. Segons va exposar a la seva presentació dins el Congres de la fusta constructiva de cada 5 arbres, un el més honorable, es deixa, dos es talen i els altres dos es talaran al cap de 25 anys quan estiguin a la mida adequada.
- Ja tenim molts exemples! S’estan fent moltes obres en fusta no tan sols a nivell privat sinó des de l’administració. Tant l’AMB amb edificis com l’arxiu de Ripollet, la llar d’infants de Montcada i Reixach, com els edificis Pisa de protecció oficial de Corbera de Llobregat. També l’Ajuntament amb Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona està impulsant edificis a BCN amb fusta i l’INCASOL acaba d’acabar el primer edifici al barri del Polvorí de BCN.
