A l’últim programa de l’any de “Vida Verda” de RNE4, vam parlar de residus arran de la publicació de l’Informe del Clúster sobre els residus de la construcció, on s’exposa que el sector de la construcció és el sector que més en genera a Europa.
L’arquitectura serà alguna vegada capaç d’aconseguir la nul·la generació de residus? Encara estem lluny però les directrius són clares. Evitar parlar de gestió de residus per a caminar cap a la prevenció dels mateixos aplicant els criteris del bressol al bressol. El problema de la construcció és que segueix un model lineal: extracció, producció, construcció, ús i demolició. Quan es considera que l’edifici ja no és d’utilitat, els seus materials es destrueixen i es converteixen en enderrocs que no deixen d’acumular-se. És moment de convertir aquest model en un model circular on les deixalles substitueixin, encara que sigui parcialment, els processos massius d’extracció de materials. Deixar de veure’ls com un desaprofitament per a començar a concebre’ls com una oportunitat com la resta de disciplines. L’edifici, com un banc de materials.
L’EU aposta pel residu 0 o gairebé 0, en el futur. Tots els materials hauran de ser reutilitzables. Europa estudia, la proposta de la Comissió Europea, que el 50% dels materials que componguin un immoble (ja sigui obra nova o rehabilitació) siguin reciclats. I A Espanya, la Llei de Gestió de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aprovada el mes d’abril passat, estableix l’objectiu d’aconseguir el 70% de valorització dels residus generats pel sector de la construcció i demolició (RCD´s).
Per a parlar dels residus de la construcció, hauríem d’analitzar tot el cicle de vida de l’edifici. Per a minvar els residus, cal plantejar-se l’arquitectura des del seu punt de partida. Primer de tot, ens hauríem de preguntar si fa falta construir tant. M’impressiona i pot ser per això he deixat de construir, que haguem d’aixecar edificis quan hi ha un parc immobiliari buit, desert i abandonat per tot el territori. La millor opció per a no generar residus és NO construir, sinó rehabilitar. Rehabilitar seria l’opció més assenyada perquè allargar la vida del que ja existeix és el més sostenible. El més insostenible és fer edificis que durin una sola vegada. Enderrocar és el més barat i eficient per als inversors, però el més car per al planeta.
La foto correspon a una cuina dissenyada en col·laboració amb Marta Estalella i construïda per Martin Krug per una casa de fusta a Capafonts. El mobiliari de la mateixa es va construir gràcies als excedents de la fusta que va sobrar de fer paviments i altres tancaments de l’obra.
Fase de disseny?
Plantejar quants m² és necessari construir. Cada línia que dibuixem al plànol representa un conjunt de materials. Dissenyar amb consciència. Prioritzar la compacitat, optimitzar millor l’espai per a evitar espais inútils. Treballar la flexibilitat, l’adaptabilitat. Espais fàcilment reconvertibles. Estalviar moviments de terres, i soterranis. Plantejar solucions constructives que permetin fer ús de materials locals, no gaire processats que puguin ser reciclats i reutilitzats.
Fase de construcció?
Prioritzar construccions seques i mecàniques, estandarditzades per a evitar el malbaratament, que permetin un desmuntatge fàcil i /o amb la possibilitat de reutilitzar els materials. Unions mecàniques i res de coles. Valorar el prefabricat que estalvia molts processos a l’obra. Construir amb qualitat per a la durabilitat. El futur indica que els edificis seran bancs de materials.
Fase d'ús?
Durant la vida útil de l’edifici, minvar les reformes capritxoses. Si es necessari abordar treballs de manteniment, utilitzar materials naturals de baix impacte, llarga durabilitat, que no emetin substàncies tòxiques i preferiblement de proximitat..
Fase d'enderroc?
Quan acabi la vida útil tots els components de l’edifici s’haurien de poder reutilitzar. ¡Això és la gran proposta dels normatives europees!
