rené solucions per a una llar saludable i eficient.

No hi ha productes a la cistella.

Emergència climàtica

El dimecres 15 de juny de 2022, es va emetre la darrera col·laboració de la temporada  a Rn4. La Pilar Sampietro, la directora del programa Vida Verda, va proposar-nos una conversa amb l’Enric Batlle de Batlleiroig sota el títol: L’arquitectura, es prepara per la emergència climàtica. Dos equips que segons la Pilar treballem pel mateix objectiu tot i que ho apliquem des d’escales completament oposades.

La Pilar va obrir la conversa amb la pregunta. Què ens preocupa?  Ens preocupen tants de temes que podríem haver fet un monòleg.

No ens deprimim! Hem d’acceptar la realitat que hem co-construït i que també ens impulsa a millorar i seguir treballant. La nostra revolució front tot aquest fenomen ha estat deixar de fer edificiació d’obra nova i experimentar la unitat de la llar. Primer des de la ciutat i ara des de la ruralitat per acompanyar a les persones a fer la seva llar mes saludable i la nostra casa un camp d’experimentació que compartim amb les experiencies saludables a Espai René

Ens preocupa que no siguem tots més radicals! Nosaltres hem pres la decisió de no construir més! Especialitzar-nos en l’acompanyament i assessorament per dur a terme reformes saludables. Ens encanta ressuscitar espais morts, sense vida! Ens encantar recuperar objectes! Però això és una puça!

Ha arribat el moment de treballar la modèstia de forma holística. Reduir en tots els àmbits del consum per treballar altres aspectes de la vida com gaudir del territori de proximitat, viatjar per la nostre terra, construir amb les mans, observar la natura més propera….Així despertarem valors que solament creixen des de la quietud del ritme lent. Pot ser és d’això del que fugim i la raó de tot el que ens preocupa!

La capacitat de l’embassament que tenim a prop minva per la falta de pluges. El pou i la bassa de la finca ja no disposen d’aigua. Sort que rebem aigua de la xarxa. No tenen la mateixa sort altres finques del territori que depenen dels aquífers. Tot i que no ens agrada regar l’hort amb l’aigua de xarxa disposant de cobertes que podrien fer recollida d’aigues pluvials. Que no plogui dificulta el creixement dels aliments a l’horta. El nostre objectiu de treballar l’autosuficiencia trontolla sense l’aigua i es fa extensible a qualsevol altre explotació. L’aigua és esencial. La manca d’aigua ens ha fet romiar molt sobre aquest recurs.Vivint al camp hem près molt més consciencia d’aquest recurs. A Barcelona tot depenia d’obrir o tancar l’aixeta. Es necessiten ajudes de les institucions per adaptar les nostres cases i millorar les infraestructures de captació de reciclatge i depuració de l’aigua. Aquestes ajudes avui dia no existeixen. S’han especialitzat en l’eficiència energètica, però l’emergència climàtica és global. Hem de començar a ampliar la mirada i que sigui més transversal. Ens preocupa també la manca de cultura de la prevenció que hauria de visualitzar la manca d’aigua, planificant mesures d’estalvi i no esperar a quan el problema ja existeix.

Puc ser tot l’autosuficient que vulgui però sense aigua no podré cultivar el meu hort. A la ciutat sempre obria l’aixeta i l’aigua l’obtenia de forma molt fàcil.

Per altre banda, com pot ser que encara defequem amb l’aigua depurada? La defecació es el gran problema a l’hora de depurar les aigües i cada vegada d’aigua potable hi ha menys i de menys qualitat. Les prediccions anuncien sequeres cada vegada més greus per la qual cosa hem de començar a fer una gestió de l’aigua més adient. Hem sigut capaços de visitar la lluna i encara no som capaços de trobar una solució perque no consumim aigua depurada per certs usos dins de l’habitatge?

Com pot ser que encara defequem amb l’aigua depurada? La defecació es el gran problema a l’hora de depurar les aigües i cada vegada d’aigua potable hi ha menys i de menys qualitat. Les prediccions anuncien sequeres cada vegada més greus per la qual cosa hem de començar a fer una gestió de l’aigua més adient. Hem sigut capaços de visitar la lluna i encara no som capaços de trobar una solució perque no consumim aigua depurada per certs usos dins de l’habitatge?

Recordar el fet que segons la qualificació d’un biòtop, una ciutat és igual a un desert perquè l’asfalt impedeix la vida i la permeabilitat de l’aigua al subsòl, entre d’altres. Aquesta tendència no és exclusiva de les ciutats. A les zones rurals, pavimentar un camí és sinònim de desenvolupament. Tan desconnectats estem de la natura que quan creix una mica d’herba ja l’hem de ruixar i matar perquè no interfereixi amb la nostra vida? El verd hauria de ser un dels ingredients principals de les nostres construccions. Per sort aquest tema ja està canviant a moltes ciutats que impulsen la naturalització d’escocells, places, parcs, jardins, cobertes i façanes verdes!

L’home es creu superior a la natura, la domina i això ho veiem amb moltes intervencions que es realitzen en llocs poc aconsellables com les lleres d’un riu per ex. La natura de vegades ens ho recorda en forma de desastre natural, però sembla que no aprenem. La tecnologia ens ha ajudat a empoderar-nos i a construir allà on vulguem. No escoltem l’entorn! Ens costa dialogar amb ell, respectar-lo. No seria el mateix un test al balcó, que un altre al pati de llums, que un arbre al jardí o a la natura? Un arbre que creix a la natura és un arbre ancorat a terra dins un test gegant que ens inclou. Però continuem sense percebre que el jardí que està fora de la nostre propietat també es casa nostre.

Fa anys vam visualitzar el documental  la Guerra de la sorra Ens va impactar tant, que va fer replantejar-nos la manera de construir fins al punt que ens va plantejar el dubte de si continuar construint.  No volem contribuir a espoliar la natura (sense ofendre a la resta de companys que exerceixen la professió) sinó a regenerar-la. El documental va ser un crit d’alarma!

La despoblació de les zones rurals i la despoblació dels centres històrics de petits municipis. Ens preocupa passejar per petits municipis i percebre com el nucli antic queda desert. No tan sols per la pèrdua de teixit comercial fomentat per la implantació d’una cultura americana amb centres comercials que absorbeixen al petit comerç. Locals buits, carrers deserts i la nostra cultura mediterrània ressentida. Ens preocupa que els municipis es continuïn expandint mentre disposen d’un parc edificatori buit i abandonat! Els municipis s’expandeixen en forma de ciutats jardí. Si realment necessitem viure més connectats amb la natura, hauríem de facilitar el canvi de normativa i sacrificar m² per a obrir patis que permetin l’entrada de llum i el verd, que permetin naturalitzar els nostres nuclis antics tan densos amb cases fosques sense llum i ventilació.

Trobar estudiants que ens informen que els continguts que divulguem des de René no s’ensenyen des de la universitat, ens preocupa. Sembla que hi ha una lleugera tendència de millora, però estem trigant molt per a fer les nostres Cases com arbres. És a dir, cases que es construeixin amb materials de proximitat i amb tècniques constructives que facilitin el reciclatge, una vegada finalitza la seva vida útil. Utilitzant materials que no emeten tòxics, fomenten espais amb una qualitat de l’aire adequat per al desenvolupament de les persones i contribueixen a la  regeneració de l’entorn. Una arquitectura basada en la Biologia de la construcció.

Ens agradaria conèixer quin aspecte de l’emergència climàtica et preocupa més? (Estigui o no relacionat amb l’arquitectura). Envia’ns un text a [email protected] i el compartirem en aquesta secció.

Les respostes rebudes coincideixen gairebé en la sequera i la inacció política.

emergencia-climatica-rene

Abrir Whatsapp
Whatsapp
¡Hola! ¿Podemos ayudarte?