Annie Leonard és una activista americana que ha viatjat per indústries i abocadors de més de 40 països per investigar sobre la producció dels objectes i els seus impactes (ambientals, socials, econòmics, etc.) Va presentar al desembre de 2007 el video: “The story of stuff” (La historia de les coses-vídeo en castellà). Un recorregut animat de 20 minutos sobre el cicle de vida dels objectes (extracció-fabricació-distribució-consumo i eliminació) i els impactes associats a cadascuna d’aquestes fases en la salut del medi ambient i de les persones. Sense deixar de banda els aspectes socials i econòmics. El 9 de Novembre de 2010 va presentar “The story of electronics” (La història de l’electrònica-vídeo en casetellà). L’objectiu d’aquest vídeo es entendre el recorregut dels objectes de consum electrònics des de la seva fabricació fins a la seva eliminació per poder detectar els problemes en cadascuna de les seves fases (extracció-fabricació-distribució-consumo-eliminació) i generar solucions. Nosaltres com a venedors i vosaltres com a consumidors formem part del cicle de vida de l’electrònica. Per aquesta raó us recomanem la seva visualització: La història de l’electrònica-vídeo en casetellà
En el documental, Annie expressa el seu rebuig pel disseny actual dels objectes, molt lluny d’un disseny intel·ligent. L’estratègia de mercat amb la qual es recolza la nostra economia no ho permet. Els dissenys actuals es basen en la llei de “usar i llençar“. La seva vida útil és molt curta, es trenquen fàcilment, i dificultosamente són reparables. Tots els productes necessiten matèries primeres que s’extreuen del nostre entorn. Es transporten per tot el món fins a arribar a les plantes de fabricació o assemblatge. Durant la fabricació es necessiten molts additius. Entre ells són coneguts els retardants al foc, el PVC, el mercuri, els dissolvents, etc. Un gran còctel químic que té uns efectes sobre la nostra salut. Una vegada a casa, la seva vida útil és molt curta doncs la tecnologia avança molt ràpidament i de seguida el nostre objecte es fa vell. Arriba el moment d’eliminar-ho. Si no anem amb compte de portar-lo a la deixalleria, el seu reciclatge no es farà amb les mesures de control adequades produint emanacions tòxiques al mitjà. Moltes vegades el reciclatge acaba en grups socials amb pocs recursos que s’aprofiten del nostre rebuig per sobreviure. Aquestes persones no tenen ni el coneixement ni els mitjans per fer una gestió adequada. Després de l’anàlisi, Annie remarca que el problema principal resideix en els productors que externalitzen tots els costos derivats. Si aquestes empreses s’encarreguessin de gestionar els residus que produeixen segurament les seves polítiques de producció es modificarien per fer productes de llarga durabilitat, fàcilment reciclables i amb menys contingut de tòxics.
El sistema actual està en crisi: l’extracció de recursos està deteriorant el nostre entorn, l’alta industrialització té efectes sobre la nostra salut i a més, els índex de felicitat disminueixen. Té aquest sistema algun valor positiu?
