rené solucions per a una llar saludable i eficient.

No hi ha productes a la cistella.

La magia de la rentadora

“Només tenia 4 anys quan vaig veure a la mare posar una rentadora per primera vegada a la seva vida. Va ser un gran dia! Els meus pares havien estalviat anys  per a poder comprar una rentadora. El dia que la vam estrenar fins van convidar a l’àvia que estava més que emocionada! Durant la seva vida, la meva àvia va haver d’escalfar l’aigua al foc de llenya i rentar a mà la roba dels seus 7 fills. Ara anava a presenciar com l’electricitat anava a fer aquest treball. La meva mare va obrir acuradament la porta de la rentadora, va ficar la roba dins i quan va tancar la porta l’àvia va dir: – “No, no, no, no… deixa’m a mi pressionar el botó!” I ella va pressionar el botó i va dir: -“Oh. Fantàstic. Deixa’m una cadira, vull veure-ho! I es va asseure enfront de la rentadora i va observar tot el procés de rentat. Estava bocabadada! Per a la meva àvia, la rentadora va ser un miracle!  Avui dia, als països desenvolupats, fem ús de moltes màquines diferents. Les llars estan plenes d’aparells però a la resta del món encara hi ha molta gent que necessita escalfar l’aigua i cuinar els seus aliments al foc i en moltes ocasions ni tenen suficient menjar. Viuen sota el llindar de la pobresa. Com renten la roba a la resta del món o millor com renten la roba la majoria de dones de la resta del món? Perquè continua sent un treball dur per a les dones. Elles renten a mà. Un treball dur i cansat. Un treball que consumeix hores cada setmana. I a vegades també han de portar l’aigua d’una font llunyana per a rentar a casa o a l’inrevés han de caminar fins a una font. Elles també volen una rentadora! No volen perdre tant de temps de la seva vida, fent aquest dur treball tan poc productiu. El seu desig no és tan diferent del que tenia la meva àvia. Dues generacions prèvies, als països rics, també rentaven la roba a mà amb aigua que escalfaven al foc. Però quan comparteixo aquesta idea amb els meus alumnes ambientalistes em responen que no tothom pot tenir cotxes i rentadores. Com podem dir-los a aquestes dones, que mai tindran una rentadora? Llavors torno a preguntar als meus estudiants, Quants de vosaltres no useu el cotxe? Alguns pocs aixequen la mà orgullosos. Llavors els faig una pregunta més compromesa. Quants de vosaltres renteu la vostra roba a mà? Ningú aixeca la mà! Què té d’especial la rentadora? Quin és el miracle de la rentadora? La meva mare em va explicar aquesta màgia el primer dia que va arribar la rentadora a casa. Mira Hans: -“Ara ficarem la roba a la rentadora, la maquina farà el treball i nosaltres podrem anar a la biblioteca” I la meva mare va tenir temps de llegir per a mi, em va explicar l’abecedari i d’allí va començar la meva carrera de professor. També va tenir tems de llegir llibres per a ella, i se les va arreglar per a estudiar anglès, una llengua estrangera. Va llegir moltes novel·les diferents. Nosaltres realment estàvem enamorats de la rentadora! I el que vam dir la meva mare i jo: –”Gràcies industrialització. Gràcies per donar-nos temps per a llegir llibres. Moltes gràcies”.

Us hem transcrit un resum de la conferencia que  Hans Rosling, va fer al TED sota el títol “La màgia de la rentadora”. El temps que la seva mare s’estalvia en rentar la roba el dedica a llegir contes al seu fill, afavorint l’accés a la seva cultura i educació. Des de l’inici del blog, no havíem fet cap entrada recordant les avantatges dels electrodomèstics. Pot ser som d’una generació on tenir una rentadora a casa és habitual, i no recordem el temps i l’esforç que dedicaven els nostres avantpassats en les tasques de la llar. Què la industrialització es positiva en aquest sentit no hi ha cap dubte! En canvi la desigualtat social que s’està produint arrel d’aquesta industrialització no és tan positiva: Es preocupant que  2/3 de la població continuin sense accés a l’aigua corrent, gas o electricitat i es vegin obligats a rentar la roba com feien els nostres avantpassats. Aquestes famílies dediquen hores per fer les tasques bàsiques de la llar limitant l’accés a l’educació dels seus membres i en especial aquestes feines recauen sobre les dones. Davant d’aquestes desigualtats socials, per nosaltres no val la resposta de que no hi ha res a fer. Els petits actes son igualment importants: Insistim en fer una compra, ús i manteniment responsable d’aquests aparells i quan finalitzi la seva vida útil portar-los a la deixalleria.

Gràcies Aw Creative per la foto a Unsplash

la-magia-de-la-rentadora-rene