Coneixeu el documental de la BBC “Drowning in plastic” (Ofegats en plàstic)? Molt recomanable per a continuar conscienciant-nos en els impactes per l’excés de plàstic en les nostres vides. Espècies, com la cisalla, un ocell marí, no poden arrencar el vol pel sobrepès degut a l’ingesta de plàstics. Altres espècies com les foques que s’embullen en anells de plàstic i en créixer s’ofeguen. Són terribles aquestes imatges!
El plàstic està a tot arreu. Respirem, ingerim, bevem, s’emmagatzema en el nostre greix, ho expulsem en l’orina i les dones a través de la lactància mentre alleten als seus bebès.
Ahir, dijous 16 de febrer de 2023, vam tenir el gust de conversar sobre el tema amb la subdirectora de pesca d’Acció Climàtica, Itziar Segarra, en el programa de Rne4 Vida Verda, dirigit per Pilar Sampietro. Un espai radiofònic d’ecologia, amb especial atenció en la justícia ambiental i l’emergència climàtica, que s’emet tots els dijous al migdia. “Els pescadors catalans dins del projecti Pesca Neta van rescatar la xifra de 11 camions cisterna de plàstic en la nostra mar en el 2022″ va informar Itziar . I aquestes quantitats comparades amb els rius de zones on no existeix gestió de residus són ridícules. En aquestes zones els pescadors ja no poden seguir amb la seva professió. El cicle del plàstic comença a terra, entre altres a la nostra casa (veure entrada Rentadores, plàstics i oceans) i acaba en el fons de la mar però es troba a tot arreu i en tot el planeta des de l’Antàrtida fins a l’Everest. La contaminació també s’ha globalitzat!
Segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Newcastle ingerim entre 0,1 i 5gr. de microplàstics per setmana. En un altre documental War on plastic, també de la BBC, s’instal·len mesuradors de plàstic en cases de Bristol trobant-se en totes elles microplàstics d’una grandària suficient per a arribar als alvèols pulmonars. A Londres també es va realitzar un estudi per a mesurar els microplàstics suspesos en l’aire. Com si es tractés d’un pluviòmetre per a mesurar la quantitat de pluja recollida, els mesuradors de microplàstics van recollir un valor mitjà de 700 microplàstics/m²/dia
Un tros de plàstic es diu microplàstic quan la seva grandària és igual o inferior a 5mm. Recents estudis,com el d’Alicia Mateo, confirmen que existeixen animalons com el gamarus que descomponen el microplàstic en partícules més petites. Encara més risc que es filtrin en els nostres teixits. Parlem de nanoplásticos, partícules més petites que les nostres cèl·lules. La llista d’afectacions és cada dia més extensa perquè de forma resumida, els microplàstics “jaquegen” les nostres hormones. A més si afegim que els microplàstics són el major vehicle de bacteris, el risc augmenta.
Amb totes aquestes dades, sospitem que aviat qui s’ofegarà en plàstic serà la nostra espècie.
Si volem deixar de “menjar” més petroli possiblement hauríem de deixar de consumir-ho i confiar que l’administració vetlli per la nostra salut i instauri pràctiques de gestió de residus saludables. L’economia circular del plàstic pot ser perillosa. Ja existeix un exemple amb el paper reciclat. Científics no s’explicaven perquè el paper reciclat tenia bisfenol fins que es van adonar que en el reciclatge de paper s’inclouen els papers de rebuts de la compra que fins fa uns anys contenien bisfenol. Molta cura en com es reciclen els components plàstics!
Com bé explica Nicolás Olea en l’entrevista de Viure sense plàstic portem anys de retard. En la mar es troben plàstics de fa més de 50 anys i això ho sabem perquè en la mar mediterrània es troben senyals de Naranjito, la mascota del mundial d’Espanya que es va publicitar en tots els envasos de l’època.
La foto correspon a una visita que vam fer fa uns anys a la confraria de pescadors de Barcelona amb l’Aula Ambiental Sagrada Familia i guiada per Anna de Peixalplat. Allí ja vam ser conscients de les escombraries plàstiques marines però va ser uns anys més tard amb Pescaturisme que vam veure per primera vegada les autopistes de plàstic en les mars de Soller, a les Illes Balears.
