Què és una casa sana?

El camí, com molts, ha estat d’evolució. Primer vaig estudiar arquitectura a Barcelona. Al cap d’uns anys, em vaig veure immersa a una crisi personal quan em vaig adonar que el meu treball no aportava valor a la societat. Només servia per a fomentar el negoci de l’especulació immobiliària. Vaig voler deixar la meva professió, però gràcies a la recomanació d’un metge, em vaig apuntar a un Congrés de Salut i Hàbitat que es va impartir en el Col·legi d’Arquitectes. Vaig descobrir un nou enfocament que va culminar en el 2009 amb la inscripció en el Màster de Bioconstrucció impartit per l’Institut Espanuol de Baubiologie. A partir d’aquí vaig iniciar un nou camí com a metge de la llar. Després de formar-me en Ecología Emocional,, he volgut fer un altre pas més. Cases física i també emocionalment saludables seriosa el projecte que tinc entre mans sota el nom de Casas amb Ànima.

El concepte Bioconstrucció és un concepte actual per a descriure l’arquitectura responsable amb el medi ambient i les persones. Al llarg de la història de l’arquitectura sempre havia existit una connexió entre les persones, la seva cultura, el lloc i la construcció. Amb l’arribada de la industrialització, com va ocórrer amb altres disciplines, es produeix una escissió. Fins al punt que ara trobem solucions constructives similars i “sense sentit” a tot el món. Perquè les solucions tecnològiques permeten climatizar de manera artificial els edificis. Alguna cosa no va bé quan hem hagut de buscar un nou concepte com el de Bioconstrucció per a denominar a l’arquitectura saludable, quan l’arquitectura sempre ho havia estat. Bioconstrucció és la traducció espanyola, del terme alemany “Baubiologie”: Biologia de la construcció. La biologia és la ciència que estudia la relació dels éssers vius amb la natura, la bioconstrucció estudia la relació dels éssers vius amb la naturalesa artificial, la que construïm els humans. Un terme encunyat per Anton Schneider fundador «Institut für Baubiologie» en 1976. A Espanya trobem l’Institut Espanyol de Baubiologie que imparteix el Màster de Bioconstrucció al nostre país. No s’ha trobat un terme més ajustat que tradueixi literalment el concepte Baubiologie!

Per a explicar aquest concepte des de la Baubiologie recorrem a la metàfora de les pells. La pell del cos delimita l’espai físic de cada persona i alhora el protegeix, com la roba, que seria la segona pell. Les parets de la casa, són la nostra tercera pell. Podríem parlar de la quarta pell, l’atmosfera que protegeix el planeta. Totes aquestes pells estan relacionades. Si contaminem el medi ambient acabem contaminant-nos a nosaltres mateixos. En Baubiologie cuidem molt de la tercera pell perquè de la seva definició i execució dependrà la Qualitat de l’Aire Interior de la nostra casa. L’aire que respirem. Al final es tracta de ser respectuosos amb nosaltres mateixos i l’entorn. Totes les pells que ens envolten són igual d’importants i sensibles. Tot està relacionat. Per això cal analitzar el concepte de salut de manera holística. L’escissió del nostre vincle amb la naturalesa és un problema global i comencem a veure les seves conseqüències. Al llarg de la història de l’arquitectura sempre s’havien emprat materials naturals i relacionats amb el lloc. En un bosc es construïa amb fusta, En zones àrides, amb la terra i en zones pètries amb la pedra del lloc. Les formes arquitectòniques responien a una cultura i a una civilització. L’arquitectura estava en sintonia i harmonia amb l’entorn. Amb la industrialització i la globalització l’home sembla dominar a la naturalesa. S’apodera. Amb els avanços tecnològics pot construir allà on vulgui i com vulgui de manera que es trenca el diàleg i harmonia que sempre hi ha hagut entre les persones, l’entorn i el clima. Les conseqüències són l’augment de les malalties ambientals. Malalties emergents que encara són desconegudes com la Síndrome de l’Edifici Malalt entre altres.

Els materials ideals per a fer cases saludables respectant la Baubiologie són tots aquells materials dels quals disposa la naturalesa com la pedra i la terra, amb totes les seves variants, cuidant i mesurant prèviament la seva possible radioactivitat: la fusta, la palla, la canya de va riure, el cànem, etc. Recentment he incorporat al catàleg de materials, la llum i el verd. La llum natural és insubstituïble. La llum hauria d’entrar en tots els racons de la casa i la saviesa popular ens ho recorda amb la seva dita “On entra la llum no entra la malaltia”. Utilitzant la matèria vegetal com a material de construcció podem fer façanes i cobertes verdes. Per sort ara s’està parlant molt de verdejar les ciutats. Al final sempre poso l’exemple del menjar. Un plat saludable és un plat cuinat amb ingredients ecològics, naturals, de proximitat i sense processar. Al final construir és com cuinar. Podem establir molts paral·lelismes. Però cura: hi ha materials ecològics que no poden ser aplicats en una llar perquè aquest sigui saludable. Existeixen materials procedents del reciclatge que no serien aptes per a un interior. Sobretot tots aquells materials de construcció procedent del reciclatge de plàstic.

Sens dubte començar per la capa que està més en contacte amb la nostra pell, la pintura. Comptes! Les pintures convencionals ecològiques han millorat però segurament trobaríem additius no acceptats en la Baubiologie. Millor assessorar-se bé abans amb algun especialista en Bioconstrucció. Nosaltres som distribuïdors de l’excel·lent marca de pintures minerals Keim. Puntualitzar que a més dels materials, seria interessant no oblidar la grandària de la casa. Més metres quadrats construïts representa un impacte major. Per això no tot es resol amb l’elecció dels materials. Alguna cosa que defineix a un expert en Baubiologie és la seva visió holística per a integrar en un projecte totes les disciplines que integren La Baubiologie. Generalment ens definim com a directors d’orquestra. En el nostre cas els nostres instruments són disciplines com la geobiologia, la psicologia, l’harmonització, la construcció, l’acústica, la il·luminació, l’eficiència, la climatització, etc. Una altra opció no relacionada amb els materials, seria la neteja de la llar. Imprescindible utilitzar un bon aspirador, una baieta humida per a la pols i productes de neteja no agressius per al medi ambient ni les persones com el bicarbonat, vinagre, etc. Està comprovat que la neteja de la llar amb productes altament irritants contribueixen a l’empitjorament de la Qualitat de l’Aire Interior que respirem arribant a l’extrem que l’aire de les nostres cases, fins i tot vivint en una ciutat està més contaminat que l’exterior. Molt important ventilar adequadament!

Triar és difícil perquè per sort hi ha molts exemples. Com a perfil és molt interessant l’arquitecte Hunderwasser. Sobretot per la seva visió de l’arquitectura. Les seves construccions responen molt bé al concepte que difonem des de la Baubiologie. Pensar que ja ho feia unes dècades abans és impressionant. Sobretot quan has estudiat una carrera molt llarga i tots aquests conceptes queden relegats. Un altre concepte diferent que m’agrada molt és el treball de Anupama Kundoo. L’obra de “Caña Viva” és molt interessant. Uns joves que han sabut recuperar un material gairebé relegat del món de la construcció. Cada lloc té la seva arquitectura popular. I és en l’arquitectura popular on trobem milers d’exemples.

Recentment hem publicat dos petits ebooks divulgatius: Cases com arbreses que és una síntesi del taller Introducció a la llar saludable que impartim en el Cicle Llar Saludable  de René i Cases amb ànima una aproximació al concepte de cases i famílies emocionalment ecològiques. Un concepte que no hem desenvolupat en l’entrevista però que m’agradaria que s’anés coneixent perquè els espais no són solament físics i condicionen el nostre interior. L’arquitectura modela la nostra psique i hauria d’adaptar-se a les nostres necessitats físiques i emocionals. Quants de nosaltres vivim a la casa dels nostres somnis? Un llibre que recomano molt és La teva casa sense tòxics d’Elisabet Silvestre, una pionera i gran divulgadora de la casa sana. El llibre Contempla d’una manera global gairebé tots els aspectes que influeixen en la salut de les persones en espais habitats. Amb una narrativa molt didàctica i fugint de qualsevol alarmisme, trobaràs recomanacions pràctiques per a millorar el teu dia a dia, coneixent aspectes clau com les radiacions naturals, els compostos químic-sintètics presents en els productes de neteja, els materials de construcció i decoració, els articles de cosmètica i higiene personal, la roba o els aliments, així com les ones electromagnètiques o la il·luminació. La revista EcoHabitar és un gran recurs per als lectors que vulguin seguir més de prop el moviment de la Bioconstrucció a Espanya. És una revista espanyola sobre Bioconstrucció, Ecoarquitectura, Ecomateriales, Permacultura, Sostenibilitat, Decreixement i Consum responsable. Revista especialitzada en ecologia profunda que ve apareixent, trimestralment, des de primavera de 2004 Podria continuar recomanant llibres perquè per sort cada vegada es poden trobar més textos sobre arquitectura més responsable.

Una casa que  vam dissenyar al municipi de Capafonts on es van utilitzar materials naturals del lloc a excepció del prefabricat de palla del qual teníem molt d’interès a treballar i que provenia de fora del país: Fusta local, panells prefabricats de palla, revestiments d’argila a l’interior, d’argila i calç en l’exterior, paviment de fusta, aïllaments de cel·lulosa, mobles de fusta procedents dels excedents d’obra, etc. Un altre exemple: Espai René Barcelona, reformat amb paràmetres de Bioconstrucció en el 2009 i on es va aplicar el concepte reciclatge en molts detalls de l’interior. Ara estic col·laborant amb Sergio de Mata Alta Estudio per a verdejar una coberta. És un concurs de la ciutat de Barcelona.