Una mandolina és un estri de cuina que serveix per a tallar i laminar de manera manual rodanxes, de gruix uniformes, una bona varietat d’aliments. Generalment verdures, fruites i hortalisses. Com qualsevol gadget de cuina té l’objectiu d’estalviar-nos temps i treball en la cuina.
Existeixen moltes versions i tipus de mandolines. Les mandolines domèstiques són senzilles, generalment aptes per a un sol tipus de tall. De grandària reduïda, es guarden fàcilment dins un calaix de cuina. Les mandolines professionals solen ser més aparatoses perquè permeten diferents tipus de talls i gruixos. Existeixen mandolines de plàstic, d’acer inoxidable, amb fulla ceràmica, etc. En tot cas, totes destaquen per la rapidesa, facilitat i exactitud del tall enfront del tall amb ganivet.
Amb un ganivet realitzem un moviment vertical per a tallar l’aliment que està fix en la superfície, amb la mandolina realitzem un moviment de vaivé i lleugerament horitzontal amb l’aliment que es llisca per sobre de la fulla que està fixa i aíxi obtenim sempre un gruix uniforme.
Les mandolines han d’usar-se correctament. Generalment totes inclouen un protector per a evitar que quan l’aliment vagi reduint-se, acabem tallant-nos les mans. Cal ser molt acurat en utilitzar la mandolina! (Com succeeix amb qualsevol altre utensili de tall).
El tall a la cuina és fonamental. Afecta al sabor, la textura, i la presentació. La possibilitat d’extreure làmines extra-fines permet creacions diferents a la cuina. Ens ajuda a preparar riques amanides, pizzes, carpaccios i d’altres elaboracions saludables amb verdures per a fregir, enfornar, etc. Nosaltres ens hem fet fans dels carpaccios de verdures!
Vols saber una mica més de l’història? Ens han passat aquest resum que compartim dels orígens de la mandolina:
“La mandolina va ser inventada a la fi del segle XVIII pel Dr. Joseph-Ignace Guillotin. El mateix que va inventar la forma més popular del món de tallar caps! I el nom ha estat donat en honor a la seva estimada, Mandy. Les primeres 4 mandolines creades pel Dr. Joseph per al seu ús personal van sobreviure en part després de la seva mort en 1793, el seu nebot Francisco les va reclamar com a objectes personals del difunt, per a guardar un record sentimental del seu benvolgut oncle. La idea del Sr. Guillotin era cuidar les mans de la seva estimada. Per descomptat que no necessitaven cuinar, les majordomes ho feien per elles, però la gran Mandy estava entusiasmada amb la cuina i sembla que el tema dels ganivets no li quedava molt bé, ja que sovint es feia mal.
Després de la mort de Francisco, entre els seus objectes personals estaven les primeres mandolines de fusta fetes pel seu oncle. Es va poder entendre com funcionava com a utensili de cuina, i a poc a poc es va anar popularitzant en les cuines professionals de l’època. Les primeres peces eren bastant maldestres i era molt fàcil de tallar, però donats els ràpids resultats, especialment per al famós tall a Juliana, era un utensili molt benvolgut”
Gràcies Jane Davies pel dibuix!
